Arrendaments urbans

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJ) ha estimat el recurs d'apel·lació d'una entitat mercantil i ha anul·lat una sanció administrativa que se li havia imposat per una suposada infracció molt greu d'assetjament immobiliari. Segons el TSJ, amb el que constava a l'expedient no es podia donar per provat que la mercantil hagués comès aquest assetjament.

En el cas, la sanció venia lligada a problemes de l'edifici i de l'habitatge (per exemple, reparacions de baixants/desguassos i el tema de l'aigua, que va arribar a considerar-se no potable per concentració de plom). L'Administració entenia que no afrontar adequadament aquestes reparacions encaixava en l'"assetjament immobiliari". No obstant això, el TSJ explica que, tot i que deixar obres pendents o trigar a fer reparacions pot formar part del context, això no converteix automàticament la situació en assetjament immobiliari.

La clau està en el que exigeix la llei catalana, ja que l'assetjament immobiliari suposa actuar (o deixar d'actuar) abusant del dret amb l'objectiu de distreure l'ocupant, crear-li un entorn hostil i, en última instància, forçar-lo a prendre una decisió no desitjada sobre el seu dret a ocupar l'habitatge (per exemple, marxar). Dit d'una manera senzilla: no n'hi ha prou amb un estat deficient o conflictes per reparacions; cal una mena d'"estratègia" o almenys una atmosfera de pressió i assetjament amb certa intensitat per a acomiadar la persona.

Aquí, el TSJ veu que hi va haver contractes de lloguer (2010 i 2015), acords de descompte o període de gràcia de renda per problemes i reformes, i no aprecia senyals clars d'una intenció d'expulsió. Fins i tot quan es va comunicar el 2018 la voluntat de no prorrogar el contracte, el tribunal no detecta un canvi d'actitud que mostri un pla d'assetjament. Per això conclou que l'assetjament immobiliari no és un "tertium genus" de simple incompliment de deures de conservació ni res que es doni només perquè es vulgui acabar un contracte: requereix assetjament i finalitat expulsiva, i això no va quedar provat. Per aquest motiu, revoca la sentència anterior i s'anul·la la sanció, sense imposició de costes.

 

Si us trobeu en una situació similar o manteniu alguna controvèrsia relacionada amb un arrendament d'habitatge, els nostres professionals poden analitzar el vostre cas i emprendre les actuacions més adequades en la defensa dels vostres interessos.